“Com tots els
de la meva edat, tinc gravada la imatge d’aquell vell edifici de modesta
figura, amb unes grosses portes de fusta obertes de bat a bat i un vestíbul amb
unes vidrieres que donaven entrada a l’apotecaría. L’interior tenia les parets
cobertes de prestatges amb els específics preparats de laboratori i a dalt de
tot, una renglera de terrines amb herbes remeiares i al bell mig, una mampara
de vidre glaçat reservava el laboratori on el Sr. Pepet elaborava xarops,
ungüents i receptes remenant destrament el morter.
Al través
d’una petita portella, apareixia el cap del Sr. Pepet, sempre atent i
servicial, amb les ulleres a la punta del nas i un escuradents a la boca. Si hi
portaves una recepta, la contesta era sempre la mateixa: “Vine d’aquí a mitja horeta”.
En canvi, et servia aviat tot tipus de pols, per mal de ventre, mal de cap o de
costat i el seus famosos pols per la “bavera” dels nadons.
El popular senyor Pepet, va ser una persona molt ponderada i inspirava
tanta confiança, que la gent acudia al seu consell i remei, en el cas de
qualsevol tipus de malaltia, en comptes d’anar al senyor Coromines, metge del
poble. El senyor Pepet va ser el major dels quatre germans de la família dels
Todo, molt arrelada al passat de Gavà, i el seu pare en Josep Amat i Vilà que
havia estat alcalde, a més de la farmàcia, també el va fer aprendre a tocar el
piano, i abans d’en Pere Bruach, va amenitzar les sessions de ball de saló del
Centre”.
Antoni Tarrida
del llibre: “Terra i ànina. El Gavà de quan jo anava a l’escola”, 2005.
Antoni Tarrida
del llibre: “Terra i ànina. El Gavà de quan jo anava a l’escola”, 2005.
